El cantant d'òpera de Passeig de Gràcia

Fa pocs dies el vaig tornar a veure, després de molt de temps. Era, com sempre que l'he trobat, a l'andana de l'estació de la línia 3 del metro de Passeig de Gràcia. És alt, prim, porta bigoti, va descamisat i deu tenir entre 60 i 70 anys. Potser més. No recordo la primera vegada que el vaig veure, però deu fer més d'una dotzena d'anys. Agafa aire, inspira fort, i assaja alguna peça operística. És impossible esbrinar quina peça canta, però de ben segur que és òpera. Aixeca els braços, com volent donar-li un toc dramàtic a la seva actuació. La gent se'l mira com si fos boig. M'imagino que arriba a casa i la senyora li pregunta per la feina. Ell li deu respondre: bé, com sempre. I ella deu afegir: quàn tornaràs a portar-me al Liceu?