miércoles, 6 de octubre de 2010

La vida privada de Josep Maria de Sagarra

Una de les lectures que més m'ha agradat de l'estiu passat és Vida privada de l'autor barceloní Josep Maria de Sagarra (1894-1961), un clàssic de la literatura catalana del segle XX, tant per l'abast de la seva obra com per la seva alta qualitat i la popularitat. Com a narrador va deixar escrites tres novel·les, sent l'última Vida privada (1932). Hi narra, com és conegut, la degradació social i moral d'un sector de la burgesia catalana dels anys trenta del segle XX, una societat que Sagarra coneixia bé i que havia observat amb ironia. La novel·la esdevé, en aquest sentit, un recorregut únic per la Barcelona de l'alta societat i també de la més baixa. Vaig llegir una edició deliciosa de Proa commemorativa del 75é aniversari de la primera.

2 comentarios:

  1. El seu fill, el periodiste Joan de Segarra, va sortir un dia al programa del 33, L´Hora del Lector, molt emprenyat parlant d´aquesta edició de Proa perquè no entenia que haguessin triat una quadre del Renoir, francès i preimpressionista, per tant anterior a l´época i estranger, amb una escena amable de ball, per il·lustrar una història catalana que tracta entre d´altres coses la decadència moral d´una societat. Potser s´hagués estimat més un quadre noucentista, ni idea, però el bon senyor es va passsar tota l´estona rondinant sobre això. Curiós.

    ResponderEliminar