Alins o la Vall Ferrera

Algunes de les muntanyes més altes dels Pirineus, estanys d'origen glacial, prats suaus a l'ombra de boscos, esglésies mil·lenàries entre casetes de pedra, un paisatge blanc a l'hivern i d'un verd ufanós a l'estiu... Pocs indrets ofereixen una carta de presentació tan completa com Alins, al Pallars Sobirà. El municipi comprèn des del 1927 la totalitat de la Vall Ferrera, que és una de les més interessants i més preservades dels Pirineus. El límit del terme al nord-oest és configurat per la Pica d'Estats, que amb 3.143 metres és el sostre del Principat. Una carretera porta fins a Tor i des d'aquí puja una pista de mal transitar fins al port de Cabús i el poblet de Pal, a Andorra. Aquest pas ha estat des de sempre un dels passos tradicionals cap a Andorra i ha estat molt utilitzat per a les activitats de contraban. Tor és conegut també per una sèrie de crims que han estat portats a la literatura amb el llibre de Carles Porta titulat Tretze cases i tres morts (La Campana).

D'altra banda, filòlegs com Pompeu Fabra o Joan Coromines van venir-hi a cercar un català sense interferències. Aquest darrer va publicar El parlar de les valls de Cardós i Ferrera, que recull les particularitats del microdialecte local. Segons Coromines, aquí hi va romandre una llengua bascònica fins al segle XI, però, a més, va prosperar a partir de la segona meitat del primer mil·leni una llengua neollatina que a la fi el català ha acabat esborrant.