PAISATGE

Camins de pedra vermella
bullen sota els peus descalços.
D'un neguit en va néixer
la claror dels dies passats.
Pensaments tardans d'una estació
que fuig com un mal esperit.
I els llavis amb prou feines
pronuncien el nom prohibit.
L' Au Fènix reneix de les cendres.
Els peus ja no cremen.
I res ja no fa por
ni res ja no espanta.
Mentre el cor
mai no s'endureix.
Ans al contrari,
triomfa i avança.