El país de les cues

Tenia pocs anys, però recordo perfectament les cues per baixar i pujar de Tarragona per la N-340, abans que es construís l'AP-2. Uns quants anys després, aquestes es van traslladar a la flamant autopista. De més gran, instal·lat ja al volant del meu propi vehicle, vaig fer cues baixant del Pirineu, a l'antiga N-II, a les rondes de Barcelona, a la C-13 i a tot un munt de vies principals i secundàries del nostre país. Ara circulo al volant del cotxe amb la família, i segueixo fent cues. Cal dir que ja no són tan bèsties com abans, que amb els anys he anat aprenent, i també els diferents governs han invertit, uns més que altres, en noves vies i s'han millorat les existents. Però és inevitable. Quan menys m'ho espero, perquè m'he confiat massa, torno a estar ficat en una altra cua. I penso que, potser, al cap i a la fi, visc al país de les cues.