El Josep Maria Espinàs i l'Eduardo Mendoza

El magazine de La Vanguardia d'ahir diumenge 6 de març publica una entrevista del Llàtzer Moix a l'Eduardo Mendoza en la qual explica coses sobre l'ofici d'escriptor i sobre la vida molt interessants. Assegura que el temps d'inactivitat li resulta molt angoixant: es passa el dia preguntant-se què farà, si tornarà a tenir una altra idea alguna vegada. Afegeix que prefereix treballar que estar de vacances. Quan li pregunta l'entrevistador quin és el seu ideal de felicitat, la resposta és genial: "Poca cosa. Em conformo en trigar en ensopegar". D'altra banda, el mateix dia, llegint el llibre de l'Espinàs El meu ofici, vaig trobar un capítol molt curiós dedicat a l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta institució va decidir, en el seu darrer diccionari, de suprimir el guionet habitual en ex-president, ex-alumnes, etc. Ell creu que és una modificació innecesària i que es presta en alguns casos a confusió o a una estpètica xocant: una majúscula enmig d'una paraula, com per exemple L'exCeilan. Afegeix que la decisió permet jugar amb un cert humor, i escriu: "Excèntric. Parla d'un individu pintoresc o d'un barri que abans era cèntric? Excitable pot ser algú que s'irrita fàcilment o una persona a la qual ja no es pot citar? L'exportador de barrets ¿és qui n'exporta o és el ciutadà que fa temps portava barrets? No sé si un explorador és aficionat a l'aventura o és un ciutadà que ja no plora".