Brussel·les mereix una visita

Avui us vull parlar de Brussel·les (Bruxelles en francès i Brussel en neerlandès), on vaig viure entre el mes de juliol del 1993 i el mes de juliol del 1995. La setmana que hi vaig arribar va morir a Espanya el rei Balduí I i vaig ser testimoni davant del Palau Reial de la primera compereixença en públic del nou rei Albert II. Brussel·les és una ciutat capital diverses vegades. M'explico. Ho és de Bèlgica, de la regió del mateix nom i a més es la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN. És també la seu de la regió de Brussel·les-Capital, la Comunitat Francòfona de Bèlgica i la regió flamenca. Complicat, oi? Els habitants de la ciutat ho tenen molt assumit. La llengua vehicular a Brussel·les va ser fins a principi del segle XX la varietat local del neerlandès, anomenada aquí brabançona, però actualment tots els municipis de la regió brussel·lesa són oficialment bilingües. La població autòctona, però, fa servir majoritàriament el francès, que és l'autèntica "lingua franca" de la ciutat davant d'una minoria d'entre el 10 o el 15% de natius neerlandòfons o plenament bilingües. Però si no parleu francès ni flamenc i sí l'anglès, no patiu. L'anglès és l'altra "lingua franca" de la ciutat, malgrat no ser oficial. A més, és la llengua més utilitzada a les institucions europees, a l'OTAN i a un gran nombre d'empreses privades amb seu a la ciutat. I cal no oblidar les comunitats que tenen com a llengua materna l'àrab, el turc, l'italià o l'espanyol. Si aneu pel barri de Josaphat, per exemple, sentireu parlar turc, i si en canvi aneu pels voltants de la Gare du Midi, escoltareu els idiomes espanyol i italià.

D'altra banda, Brussel·les és la seu de las tres institucions principals de la Unió Europea: la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu, tot i que les sessions plenàries també tenen lloc a Estrasburg, cosa bastant discutible i que suposa una despesa injustificable en temps de crisi. Per això Brussel·les està considerada només oficiosament com la capital de la Unió Europea. També és la seu de nombroses organitzacions i organismes internacionals, com ara l'OTAN. Així, no és gens extrany que sigui la segona ciutat del món darerra Nova York on hi viuen i treballen més periodistes. Jo vaig ser un d'ells. Ah, i te una important universitat, la Universitat LLiure de Brussel·les, una francesa i una altra flamenca. Si visiteu la ciutat, però, no oblideu tampoc que té una inigualable oferta gastronòmica. Els restaurants, cafès i bistrots són innombrables i la cuina belga, una barreja entre la francessa i la flamenca, no us defraudarà. No us recomano els restaurants que hi ha al voltant de les galeries del centre sinó els que hi ha una mica més allunyats de la Grand Place. Podeu menjar molt bé i a un preu raonable al Falstaff. Algunes de les especialitats més populars són les gaufres belges (en flamenc Brusselse wafel), els musclos i les patates fregides, la xocolata, amb marques com Leonidas o Godiva i, per descomptat, la cervesa, amb marques conegudes internacionalment com ara Hoegaarden, Jupiler o Stella Artois. Però n'hi ha moltes més, fins a més de 300! Podeu fer una cervesa a La Morte Subite, un cafè deliciós.

No deixeu de visitar el centre històric, la Grand Place, on hi ha el café Le Roi d'Espagne, amb figures que representen soldats espanyols dels terços de Flandes penjats del sostre, el Parc Royal i el Parc del Cinquantenari. També podeu anar a la zona on hi ha les institucions comunitàries, al voltant de la plaça de Schuman, i al Museu del Cómic. Cal tenir en compte que Bèlgica és el país del Tintín i els barrufets, entre molts d'altres personatges de cómic. Si voleu veure la seu de l'OTAN haureu de desplaçar-vos lluny del centre, però no us ho recomano. L'accès hi és prohibit i des de fora no es veu gran cosa. I voleu que us recomani un barri autèntic? Visiteu Marolles (Marollen en flamenc) un dissabte al matí, quan a la seva plaça principal hi fan el "Marché aux puces", un mercat al carrer on es ven de tot tret de productes d'alimentació. Es troba entre el Palau de Justícia, un edifici imponent, i la Gare du Midi. Podeu llegir molta més informació al web oficial de la oficina de turisme de la ciutat en versions anglesa, francesa i neerlandesa: www.visitbrussels.be. Fotos, de dalt a baix: el Parc del Cinquantenari, el casc antic i la Grand Place.