"L'estat espanyol fa joc brut per impedir el reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes"

Avui us convido a llegir una entrevista que vaig fer al president de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, el Xavier Vinyals, i que va ser publicada a la versió paper del setmanari El Temps fa uns dies. Des d'avui es pot llegir sencera a la versió online. Aquí en teniu un extracte:

El documental “En fora de joc”, de la productora Batabat, mostra com les institucions espanyoles fan tot el que poden per evitar que les seleccions catalanes competeixin internacionalment. Quin és l’objectiu de la seva difusió?

Demostrar la política sistemàtica bel·ligerant de l’estat espanyol, independentment del color polític del seu govern, en contra de les seleccions esportives catalanes. Vol mostrar de manera clara un fet: l’estat espanyol utilitza el joc brut per impedir el reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes. El documental l’ha promocionat la Plataforma, però hi té veu tothom: el Consejo Superior de Deportes, el Comitè Olímpic Espanyol i diverses federacions espanyoles. És un documental neutre que intenta plasmar una realitat.

El president de la Federació Espanyola de Patinatge, Carmelo Pa­niagua, declara en aquest documental que si els membres de la Plataforma asseguren que hi va haver pressions per part de les autoritats espanyoles l’any 2004 a Fresno per impedir el reconeixement internacional de l’hoquei català, ho haurien de demostrar. Què hi diu vostè?

Si hi hagués un judici, els testimonis demostrarien els fets. Hi ha representants de federacions sud-americanes que declararien haver rebut pressions i amenaces de les autoritats espanyoles.

Quin va ser l’error l’any 2004?

Les negociacions no les vam portar nosaltres, sinó el govern de la Generalitat, i hi va haver un error de logística. En lloc de buscar el reconeixement de cop es va voler anar pas per pas, i així es va donar temps a l’estat espanyol per a reaccionar. A hores d’ara encara desconeixem les raons que van portar a dimitir el president de la Federació Internacional de Patinatge d’aleshores, que era un català, l’Isidre Oliveras de la Riva.

L’antic secretari general per a l’Esport espanyol, Santiago Fisas, declara també en el documental que mai no ha passat, ni tan sols a Escòcia, que una part d’un estat jugui un partit contra l’estat sencer. Què hi respon?

Aquest senyor es confon, no vol entendre que en el món internacional de l’esport no juguen estats contra estats. Quan diem que Itàlia juga contra Espanya en futbol, estem simplificant que qui juga és la selecció de futbolistes de la Federació Italiana de Futbol contra els seus homònims espanyols. El que vol dir i no sap com dir-ho és que Escòcia no juga contra la Gran Bretanya, però sí que ho fa contra Anglaterra. En el cas de Catalunya, no juguem contra Espanya, sinó què els representants de la federació catalana ho fan contra els representants de la federació espanyola.

El tradicional partit de Nadal de la selecció de futbol que organitza la federació catalana, i que divendres passat va enfrontar Catalunya amb Tunísia, és una fórmula esgotada?

La Plataforma es posa al servei de la Federació Catalana de Futbol (FCF) per aconseguir entre tots que el partit sigui un èxit, i en defensa de la FCF haig de dir que organitzen només aquest partit de Nadal perquè ara com ara no tenen possibilitat de fer cap altra cosa. Em consta la voluntat d’anar més enllà, tant dels membres d’aquesta junta com dels de l’anterior, però hi ha un problema originat per l’actitud de la Federació Espanyola de Futbol, que no vol que la federació catalana vagi més enllà. A més, hi ha un fet molt important que cal no oblidar: el jugadors tenen ganes de jugar aquest partit. I cal explicar també que Catalunya ha batut tots els rècords d’assistència de públic en partits amistosos, en esports com ara el futbol (Catalunya-Brasil), el basquetbol (Catalunya-Croàcia), i d’altres. El suport de la gent a les seleccions catalanes és clar.

Què ha sigut el millor del 2011 pel que fa als objectius de la Plataforma Pro Seleccions?

El reconeixement internacional el mes de setembre de la Federació Catalana de Dards, un esport que potser a casa nostra no és gaire popular, però que sí que ho és a molts països. A més, aquest esport forma part d’una associació de federacions internacionals que es diu Sport Accord, que engloba tant les federacions d’esports olímpics com les d’altres esports no olímpics, però que són susceptibles de formar part algun dia del programa olímpic.

I el pitjor de l’any?

El mateix que per a tothom, la crisi econòmica.

Com es finança la Plataforma Pro Seleccions?

De dues maneres: mitjançant les quotes dels associats, que són uns cinc mil, i a través de les aportacions de diferents administracions públiques, bàsicament el govern de la Generalitat. Abans d’acabar l’any sembla que aquest podria assignar-nos alguna subvenció, però fins avui [dimarts 27 de desembre], l’any 2011 no hem rebut res. En tot cas, aquests diners representarien un deu per cent dels que rebíem en anys anteriors.

Com actua la Plataforma?

Tenim dues vies d’actuació principals. Per una banda, fem proselitisme dels beneficis que comporta per a l’esport català i per al país en general el fet de tenir seleccions reconegudes internacionalment. D’altra banda, organitzem premis, jornades, editem llibres, fem conferències, organitzem el Dia de les Seleccions Catalanes, fem anuncis a la televisió, etc. Així anem mantenint la reivindicació. I una tercera via d’actuació, menys coneguda i que fem amb molta discreció, consisteix a posar-nos al servei de les federacions catalanes que hagin decidit demanar la incorporació a la federació internacional del seu esport.

Rebeu prou suport de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat i del seu representant, Ivan Tibau?

La relació és molt bona, no hi ha cap manca de voluntat política en el fet de no rebre més diners sinó una manca pressupostària. La situació econòmica és complicada i la Generalitat manté unes prioritats que jo entenc.

I pel que fa al govern de l’estat, hi haurà diferències amb el Partit Popular instal·lat al poder amb majoria absoluta?

En temes com aquest, el PP i el PSOE no triguen ni dos segons a posar-se d’acord. En aquest sentit, les diferències entre tots dos partits són tan subtils que jo no les veig.

I què n’espera del nou ministre de Cultura, Educació i Esports, José Ignacio Wert?

Farà el mateix que el ministre anterior, que és evitar amb totes les seves armes, que són moltes, el reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes, armes que en algunes ocasions poden estar fora de la legitimitat. Dic això perquè, al cap i a la fi, una federació catalana qualsevol és una entitat privada de dret, i si aquesta, en virtut dels seus interessos, decideix ingressar en una federació internacional, l’estat no te per què interferir en aquest procés. I l’estat hi interfereix, i a més ho fa amb diners públics. Si hi ha alguna qüestió il·legal, que denunciïn aquesta federació. Però això no ho fan, perquè no poden fer-ho. L’estat espanyol utilitza els seus nombrosos i potents mecanismes (ambaixades, ministeris, federacions, Consejo Superior de Deportes) per intentar evitar el reconeixement internacional de les federacions esportives catalanes.