Jaussely i Barcelona

Pot ser un arquitecte francès que va viure a cavall dels segles XIX i XX el pare de l’urbanisme de la Barcelona de finals del XX? Sí. Us ho explico. Léon Jaussely (publico sota el text una foto del retrat que li va fer el Ramon Casas) va néixer a Tolosa de Llenguadoc  el 1875 i va morir a Givry el 1933. Va ser arquitecte i urbanista. Va estudiar a l'École des Beaux-Arts de Toulouse, i va continuar els seus estudis a París al taller Daumet Esquié. Al llarg de la seva carrera va rebre els més alts premis.

El 1905 l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs internacional per al nou projecte d'eixample de la ciutat, que havia de connectar la part de l'eixample dissenyat al Pla Cerdà -el pare de la Barcelona de finals del segle XIX- amb els nous municipis agregats a partir de 1896. I qui va guanyar el concurs? Efectivament, el Sr. Jaussely.

El denominat Pla Jausely (el podeu veure en tota la seva extensió sota el text) preveia tota una sèrie de grans infraestructures viàries que incloïen passejos de ronda, diagonals i passejos marítims, a més de parcs, enllaços ferroviaris i àrees de serveis. El projecte va ser aprovat el 1907 després d'haver estat ajustat pels tècnics municipals. La seva implantació va anar desenvolupant-se en diferents plans parcials al llarg del segle XX. El pla es va realitzar només en part, però ha inspirat malgrat tot l'urbanisme barceloní des de llavors. Només cal veure un plànol del seu pla d’enllaços i comprar-lo amb un mapa de l’actual Barcelona i les seves principals vies de comunicació.

I ara fem un salt en el temps. El Pla Jaussely va ser vigent fins al 1976 quan es va aprovar el Pla general metropolità de Barcelona, conegut generalment com a Pla general metropolità o, abreujadament com PGM-76 (el podeu veure també sota el text). Es un Pla director urbanístic referit a l’àmbit territorial que comprèn el conjunt de municipis que l'any 1976 formaven l’extinta Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona (EMMB) els quals, posteriorment s’integraren en la també extinta Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB). Els municipis que integren el territori del PGM-76 inclouen localitats tan allunyades de Barcelona com El Papiol, Montgat, Pallejà i fins i tot l'agregat de Les Botigues del terme municipal de Sitges.

El PGM-76 va ser un document innovador. I ha estat l'instrument territorial que ha guiat, amb centenars de modificacions incloses, el desenvolupament de la macroregió de la gran Barcelona en les últimes dècades. Les que van de finals del segle XX a principis del XXI. Encara és el planejament urbanístic vigent. Però, és clar, des del 1976 el país ha canviat molt. Es per aquest motiu que finals del 2013 es va iniciar el compte enrere per il·luminar l'alternativa del segle XXI al PGM-76. El mes de desembre es van reunir a Cornellà un centenar d'experts convocats per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per celebrar la primera i multitudinària sessió de treball. L'objectiu de l'AMB era que l'avanç del nou pla director urbanístic (PDU) estigués enllestit l’any 2015.

Segons la web de AMB, el nou pla està actualment en fase de redacció. Com serà la Barcelona de finals del XXI? Quantes modificacions es faran al nou pla que ara es redacta? Només amb el pas del temps es podrà respondre aquesta pregunta