El gran secret de L’Últim Sopar

El quadre “El Sopar” o “L’Últim Sopar” és una famosa pintura mural realitzada a finals del segle XV -es va acabar del tot el 1498- per Leonardo da Vinci al refectori del convent de Santa Maria delle Grazie de Milà. Està pintada sobre una paret. La pintura representa l’escena de L’Últim Sopar, en els darrers dies de la vida de Jesús i tal com està narrada en l’Evangeli segons sant Joan. S’hi mostra el moment en que Jesús anuncia que un dels dotze apòstols el trairà.

Segons una informació publicada per “Catalunya diari” i signada per la redacció l’ú d’agost del 2016, l'estudiós italià Mario Taddei, que aleshores portava quinze anys analitzant les obres de Leonardo da Vinci, va fer públic allò que ell interpreta sobre l'obra “L'Últim sopar”. Per Taddei, l'artista buscava evidenciar que Jesucrist i els seus apòstols eren persones comunes i mortals, de manera que, per aquest motiu, mai no els pintava una aureola. Taddei insinuava que el pintor volia demostrar que els personatges religiosos són persones mortals, normals i corrents. També va apuntar a un dels deixebles de Jesús, el que queda a l'esquerra de Crist, mirant el quadre. Per Taddei, es tracta de Maria Magdalena i no pas de l'apòstol Joan. Diversos experts asseguren, contradient Taddei, que sí que es tracta de l'apòstol Joan, de qui la tradició diu que era efeminat.

El cert del tot és que aquesta obra està plena de missatges xifrats i de revelacions. Però tornem a Maria Magdalena. Un dissenyador gràfic de la Universitat de Notheastern, Terrence Masson, utilitza de fa anys una tecnologia informàtica per buscar els missatges ocults de les obres de Leonardo. I suggereix que la imatge real podria ser aquesta: Maria Magdalena recolzada sobre Jesús.

És a dir, si ajuntem una obra original i el mateix, però invertit, apareixen imatges fora de l’abast de l’ull humà a simple vista. Da Vinci va voler assenyalar alguna cosa als observadors del quadre, però ho va fer de manera que l’Església no se li tirés a sobre per haver contradit la versió “oficial”. Joan, que se suposa que és el predilecte de Jesús i que, segons els escrits, va ser la persona que es va recolzar en el seu pit durant el sopar, es veu a simple vista com s’aparta de la figura de Jesús. A més, si ens fixem bé en la figura de Joan, ens adonem que en realitat és una dona. En definitiva, Leonardo ens vol dir que Jesús i Maria Magdalena estaven junts en el sopar i que, a més, van seure un al costat de l’altre. Els qui heu vist la pel·lícula “El codi Da Vinci” recordareu l’escena en que el professor amic de Robert Langdon li ensenya a ell i a la seva companya aquesta coincidència.